«LA UNIÓ FA LA FORÇA, LA IL·LUSIÓ I EL TREBALL, LA RESTA…»

Començàvem la pretemporada allà per la primera setmana del mes de Setembre i ens quedaven per davant 6 setmanes per a començar la competició, amb entrenaments calorosos i molts aspectes a entrenar, ja que per a diversos integrants de la plantilla, el futbol 11 era un joc desconegut (7 xiquets pujaven de la categoria aleví i 2 xavals eren principiants en este esport). Ací cal destacar que, el Club Esportiu Xeraco, es caracteritza per tindre sempre les portes obertes a qualsevol xiquet de Xeraco o de la contornada pel que durant la pretemporada s’anaren unint a l’equip diferents jugadors que venien amb molta il·lusió i ganes d’aportar el seu gra d’arena per a este club.

Tant Ximo com jo, Mario, arreglem la pretemporada amb el principal objectiu de què els xiquets absorbiren els principals mecanismes futbolístics que ens dugueren durant la temporada a un major aprenentatge per a tots. La finalitat era que el curs fóra profitós quant a nocions de futbol a més de tractar una sèrie de valors com són el companyerisme, el respecte, l’amistat i l’empatia entre altres i tot açò sense deixar de costat la competició tant amb la resta de companys com amb els altres equips. L’entrega dels xiquets durant la pretemporada va ser impecable i la valoració notable però també va deixar veure alguns punts dèbils que podíem arribar a tindre durant el període competitiu, deixant-nos una frase que ens va acompañar amb el transcurs dels partits «El principal rival del C.D.Xeraco esta temporada, som nosaltres mateixos”

Iniciavem la temporada a “casa” jugant contra el Daimús i encara que la primera part no va ser la que esperàvem, en la segona mitat aconseguirem traure el resultat avant (4 a 3) amb l’alegria que suposa per a un grup de xavals d’entre 12 i 14 anys, començar una lliga amb un bon resultat.

La satisfacció del primer partit va durar poc, ja que al següent match vam perdre un dels dos partits on no aconseguiríem traure cap punt durant la temporada (sols siguerem derrotats en 2 ocasions). El Benifairó va aconseguir guanyar-nos per 3 a 1 ja que no poguerem dur a terme allò que s’havia plantejat durant la setmana i les fallades ens van portar a anar sempre per darrere en el marcador provocant que no puntuarem a la segona jornada de lliga.

Era el moment de veure si l’ equip estava preparat per a alçar el cap i refer-se d’esta renyada. Rebíem al C.F. Base Gandia que en teoria seria un dels rivals a batre de la categoria i en la primera mitat ho demostraren, realitzant un bon joc i encara que sense aconseguir moltes ocasions de gol, es van endur un resultat positiu al descans. La segona mitat va ser ben diferent ja que el C.D. Xeraco va desplegar el seu millor futbol, tancant al rival en la seua área fins a aconseguir l’empat a 1 final.

Després d’ empatar amb el C.F. Base Gandia,considerat un dels «galls» de la categoria, encadenarem 4 victòries i arribàvem a l’enfrontament contra la U.E. Gandia amb la moral alta. Una mala preparació del partit per part dels entrenadors va suposar que este partit fora l’únic punt negre que se li pot posar al rendiment de l’equip durant els 7 mesos de competició, ja que vam estar horrorosos en tots els aspectes del joc. A més, en aquest partit deixem que la frase esmentada anteriorment aconseguira el seu màxim exponent ja que no respectarem els nostres trets d’identitat que eren l’entrega, el sacrifici i la il·lusió, caient en un pou de plena relaxació, el que va suposar la pèrdua de 2 punts valuosíssims.

A continuació guanyarem 2 partits de forma folgada i arribàvem a casa del líder, el C.F. Cullera, amb ganes de demostrar-nos que l’empat del dia de la U.E. Gandia havia sigut un error. Vam tindre 2 setmanes per a preparar el partit i aprofitarem el temps per a gestar el nostre pla de partit i veure de quina manera podíem véncer a un equip que durant la primera volta només havia deixat escapar 2 punts al primer partit del torneig. M’agradaria destacar el desvergonyiment i la il·lusió amb què els xiquets van afrontar el partit ja que mentres que l’àrbitre ens va deixar, el pla anava per on voliem. Una primera part molt igualada on començarem perdent però abans del descans aconseguirem remuntar posant-nos davant al marcador  per 1 a 2. En la segona part el C.F. Cullera va ser millor però va haver d’aconseguir el 3 a 2 a falta de 12 minuts amb ajuda de l’ àrbitre amb un gol en fora de joc exagerat. El resultat final de 4 a 2 va ser injust ja que el C.D.Xeraco va meréixer molt més però l’àrbitre no ens va deixar tornar amb una recompensa a terres xeraqueres.

Les llàgrimes de ràbia al finalitzar el partit contra el C.F. Cullera ens van fer més forts i a partir d’ací, afrontàrem la segona volta on només deixaríem escapar 2 punts en un empat a casa del C.F. Base Gandia (tercer classificat). Una segona part de temporada espectacular on tant els familiars com els membres de l’equip traguerem el millor per a poder aconseguir el subcampionat, la qual cosa al mateix temps suposava la classificació més alta per a un equip del C.D. Xeraco en la temporada 2015-2016.

L’últim partit de lliga mereix un record a part. El 8 de Maig de 2016 rebíem en el Municipal de Xeraco al campió de lliga, el C.F. Cullera, en el que semblava ser la seua festa de celebració (només havien perdut 2 punts dels 63 possibles). En una primera part on el C.D. Xeraco va ser superior al C.F. Cullera , l’equip de la Ribera Baixa va aconseguir anar-se’n al descans amb el resultat favorable de 0 a 1, obtenint el gol en l’únic tir a porta que van efectuar en la primera mitat. En el descans, va haver-hi poques correccions ja que el pla de partit havia sigut seguit a la perfecció pels xavals pel que el cos tècnic només vam haver de requerir a despertar l’orgull i motivar-los perquè aconseguiren el premi que mereixien i era el de ser l’únic equip en aconseguir que el campió de la competició no puntuara en partit oficial. La segona mitat va ser colossal i amb un plantejament molt ofensiu proposat per Ximo i Mario i seguit amb exquisitat per tots els jugadors, el C.D.Xeraco va aconseguir remuntar i véncer per 3 a 1 amb un desplegament de joc i d’il·lusió digne de d’ alabar i de recalcar. Al finalitzar el partit l’afició va saber reconéixer l’esforç dels xiquets, despedint-los amb una increïble ovació i amb la traca pertinent que no podia faltar en un dia com este.

A títol personal m’agradaria reconéixer als familiars dels xiquets el bon comportament que han tingut durant tota la temporada amb implicació i destacant la bona conducta que han mostrat des del primer dia de pretemporada. Cal reconéixer que tot és molt més fàcil per a cos tècnic i jugadors en edats de formació si els familiars posen de la seua part per al bon funcionament del grup, i en este cas, la sintonia familiars-equip ha fet que els xics tragueren el millor de si.

També cal reconéixer el suport a peu de camp de Paco Miret, ja que la seua experiència facilita i marca les pautes per a un bon funcionament dels equips de l’escola . A més recordar-me del President, Evaristo Salom que va servir de sosté en els moments difícils de la temporada i que ha disfrutat com el que més amb la bona marxa de l’infantil del club que presidix. Finalment donar les gràcies a Miguel Vicedo per la seua labor en la secretaria del club, ja que igual que les cases es comencen a construir de baix cap amunt, els clubs han de fer-ho des de les oficines cap al camp i per a esta labor, no hi ha ningú que ho faja com ell.

Igualment, Ximo i jo, volem destacar que als equip els fan bons els jugadors i que nosaltres només hem hagut d’exercir la funció de guies perquè els xiquets aprengueren i adquiriren tant els coneixements futbolístics pertinents a l’edat formativa en què es troven així com els valors que creiem essencials i que els convertiran en millors persones, qüestió principal quan es tracta d’una escola didàctica esportiva com som el Club Esportiu Xeraco.

Finalment donar les gràcies i reconéixer el treball de tots i cada un dels 20 jugadors de l’infantil, ja que amb un grup humà així, la labor dels entrenadors és molt més fàcil. Una bona temporada que ens ha servit tots els membres de l’equip per a seguir formant-nos i que estem segurs que no oblidarem mai.